David Cano gestiona la casa de turisme rural la Morera, al Brull. A continuació ens explica com va arribar fins aquí:
Al 92… quatre “urbanites” de Barcelona i voltants vam decidir que ens volíem convertir en “neorurals”. Acabar a la Morera va ser qüestió de no tenir diners per comprar i que Diputació de Barcelona disposés de cases buides que calia recuperar per dotar-les de contingut i oferir algun servei. De manera que ens vam convertir en una cooperativa de treball associat i, amb l’administració del Parc, vam engegar el primer equipament amb col·laboració public-privada. Portem 20 anys i si tot rutlla, hi serem 20 anys més.
En aquells inicis, del Turisme Rural se’n deia Verd i era una opció per ajudar l’economia del pagès o, com el nostre cas, els que volíem ser-ho. En la majoria de casos aquest esperit ha estat banalitzat pel mercat. A casa encara creiem en la riquesa que suposa tocar la terra, mullar-se quan plou, emprenyar-se amb les visites del senglar i deixar que la natura ens marqui el temps. Això i poder compartir-lo amb gent que ho pugui valorar.
És senzilla la nostra oferta: allotjament, manutenció, activitats i serveis en una casa i una vall molt, molt especials. Això, el nostre temps i la nostra passió pel que fem i on vivim. En temps de etiquetes i certificacions, ens agrada identificar-nos com “nasTR: Natural, autèntic i sostenible turisme rural”.
Al preguntar-li sobre quin és el seu racó preferit del Montseny ens diu que “enmig del bosc proper de casa hi ha un aflorament de pissarra amb les pedres cobertes de molsa. Pots estirar-te, amb els peus penjant en el buit, i perdre la vista per tota aquesta vall i els humils cims veïns. És la millor manera de deixar anar la ment i tenir la sensació de formar part d’aquest lloc.”
Quan li preguntem què és el que ningú es pot perdre del Montseny, ens respon que “com la majoria d’indrets, el Montseny té molt encant i l’associem a una imatge molt concreta. Sempre recomano anar al Castell de Tona o Coll de Revell (qualsevol punt alt d’Osona, o de la Selva, també) i mirar-se’l d’una mica lluny… Ep, no té la silueta que hem vist sempre! I t’entren ganes de tornar i viure’l d’una altra manera”.
Segons ell, el que fa tan especial el Montseny és “la comunió de tres aspectes: el que és (flora, fauna, orografia, paisatge, petja humana, la seva gent,…), el mite creat -des de fa molts anys, de la capital o no- per artistes, científics i prohomes (misteriós, espiritual, saludable, bressol i recer de tradicions i vida natural,… esquiable!) i l’eterna “lluita” entre els que ens agrada sentir-nos part i aquells que pretenen convertir-lo en part del seu negoci o, sense respecte, del seu oci”.
Blog Turisme Montseny 